Apreciados Antics Alumnes,

Desde la Cova de Sant Ignasi en Manresa nos llega la información de un curso que os puede interesar: "Cuando vamos llegando a los 65, 70 años..."

Estamos al inicio de una época creativa y llena de posibilidades de servicio gratuito.

Un tiempo de "densidad" que nos enseña a esperar y acoger con plenitud el Misterio del Dios de la Vida. Un periodo que no se puede improvisar, que no se ha de vivir a la defensiva.

Es por ello, que nos ofrecen este curso del 25 de septiembre del 2016 hasta el 22 de octubre de 2016, en los que habrán sesiones de clase, espacios para la oración y reflexión personal y en grupo, conferencias de temas de la tercera edad, cine-fórum, etc.

Toda la información sobre este curso lo encontrareis en el tríptico que adjuntamos.

Aquest dissabte 26 de desembre ha mort a Sant Cugat del Vallès el P. Josep Vives Solé, jesuïta i teòleg de 87 anys i antic alumne del Sant Ignasi (P. 1946).

Havia nascut a Montferri (Tarragona) el 14 de març de 1928 i va entrar al noviciat de Veruela (Saragossa) de la Companyia de Jesús l'any 1945. Després de realitzar estudis de Filosofia, Teologia i Filologia Clàssica a Sant Cugat, Oxford i Londres, va rebre l'ordenació sacerdotal a Sant Cugat l'any 1959. Doctor en Teologia, ha estat professor de Filosofia, Teologia i Filologia Grega a diversos centres, entre ells l'Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat del Vallès, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona o la Facultat de Teologia de Catalunya.

Entre les seves obres de patrística, destaquen: Los Padres de la Iglesia. Textos doctrinales del cristianismo desde los orígenes a San Atanasio (1971), Els cent consells espirituals del Pare Diàdoc, traduïts i presentats (1981), i la introducció i traducció de les obres Exposició de la predicació evangèlica, d’Ireneu de Lió, i Sobre la Pasqua, de Melitó de Sardes, dins la col·lecció “Clàssics del Cristianisme” (1989); en filosofia grega: Génesis y evolución de la ética platónica (1970) i l’edició i introducció de l’obra Plató, Apologia de Sòcrates, Critó, Eutifró, Protàgores, amb traducció de J.Creixells (1981); en teologia: Creure el Credo (1986) i Si sentiu la seva veu. Exploració cristiana del misteri de Déu (1988).

Era membre del centre d'estudis Cristianisme i Justícia, on ha publicat diversos quaderns comComentari al Document Ratzinger sobre la Teologia de l'Alliberament, de 1984; Parlar de Déu a l'albada del segle XXI?, de 1997; o Carta a M. Àngels, de 2004.

"Creure significa estimar"

Teòleg de llenguatge senzill i clar, de tracte proper, en diverses d'aquestes publicacions aborda de forma pedagògica la qüestió de la fe i les dificultats per intuir i conèixer Déu en el context actual. "En els fons", resumia en un dels seus textos, "creure significa estimar. Estimar tant el món i les coses, que hom no pot declarar-les fútils i absurdes". Insisteix en aquesta idea a la Carta a M. Àngels, on es dirigeix a una amiga que comença a sentir-se a atea i aborda alguns dels interrogants que qualsevol creient es planteja en algun moment sobre la fe. "Creure en Déu", li diu, "és sortir dels nostres hàbits ordinaris de pensament i de comportament. Afirmar Déu és quelcom que no sols ens produeix incomoditat i, fins vertigen, és quelcom que ens fa sortir completament de les nostres maneres habituals de pensar i de parlar."